divendres, 20 de gener del 2017

La Cadena Epidemiològica:


La cadena epidemiològica és el resultat de la interacció entre un agent, la via de transmissió i l'hoste, on el medi ambient té una influència més o menys important, perquè òbviament tant la gent com l'hoste estan inserits en un medi ambient i la via de transmissió es fa també en el medi ambient.

Aquesta cadena s'estudia a fi de conèixer cadascuna de les baules de la cadena de malalties infeccioses, d'identificar quins són aquests elements de la cadena per poder prevenir i controlar les malalties infeccioses.

La importància de la cadena epidemiològica radica que identificant els possibles baules en cada malaltia es pot interrompre la cadena de transmissió i prevenir el desenvolupament i propagació d'aquestes malalties. Aquesta, ha de comptar amb informació epidemiològica en forma oportuna i adequada, per al coneixement permanent i dinàmic de l'estat de salut de la població, així com dels factors que la condicionen.


Es denomina cadena epidemiològica les baules que determinen la propagació d'una malaltia transmissible. Aquestes baules, denominades també factors epidemiològics primaris, són tres: reservori i font d'infecció, mecanisme de transmissió i hospedador susceptible. Aquestes baules fonamentals de la cadena epidemiològica són influïdes per altres factors epidemiològics secundaris com l'edat, el sexe, l'estil de vida, el clima i la política existent.

Primera baula: reservori i font d'infecció
El reservori es l'hàbitat o hoste natural del microorganisme patogen en què es troben les condicions necessàries per a la supervivència. Com a font d'infecció, es considera, l'hàbitat ocasional de l'agent infecciós.


Segona baula: mecanisme de transmissió
Es coneix com a mecanismes de transmissió els mitjans i les vies que usa l'agent etiològic per arribar a l'hoste susceptible des de la font d'infecció. Podem classificar els mecanismes de transmissió en directes i indirectes:
  •  Mecanismes de transmissió directa: El pas des de la font d'infecció a l'hoste susceptible es produeix de forma immediata. Dins dels mecanismes de transmissió directa trobem: el contacte físic, les mossegades, les esgarrapades i l'aire.
  •  Mecanismes de transmissió indirecta: el pas de l’agent etiològic des de la font d’infecció a l’hoste susceptible requereix un vehicle i existeix una separació espai-temps entre les dues baules de la cadena epidemiològica de la infecció. Entre els vehicles de transmissió indirecta es troben l'aigua, aliments, sòl, objectes inanimats o fòmits i animals

.
Tercera baula: hoste susceptibleÉs l'última baula de la cadena epidemiològica. És el "candidat a emmalaltir" i resulta un factor fonamental en la transmissió d'un agent infecciós. Els factors dels quals depèn la susceptibilitat són: l'edat, la base genètica, el sexe, l'estat general de l'organisme, la immunosupressió, la malnutrició i la carència de vitamina A, els factors d'exposició, el medi ambient i els factors derivats de l'acció de l'home.



dijous, 19 de gener del 2017

Mètode per fer un llit ocupat amb un sol auxiliar


Materials: guants d’un sol ús, bossa per a la roba bruta, llençol de sota, llençol de sobre, llençol travesser, xopador, funda de coixí i cobrellit.


  1. Rentar-se les mans i posar-se guants, per reduir la transmissió de microorganismes.
  2. Explicar al pacient el que es farà i posar la llenceria neta en una cadira al costat del llit, en l’ordre que s’hagi d’utilitzar, col·locant, a dalt, la primera peça a utilitzar, després, la segona i, així, successivament.
  3. Col·locar el llit en posició horitzontal i baixar les barres laterals si fa falta. Durant tot el procediment baixeu o pugeu les barres laterals del costat on no estigueu treballant per tal de protegir el pacient.
  4. Treure el coixí del llit, canviar la funda de la coixinera i deixar-lo sobre el respatller de la cadira fins que s’hagi de tornar a posar al llit. A vegades es deixa el coixí perquè el pacient estiga més còmode i es canvia al final.
  5. Treure del llit el cobrellit i la manta. Si heu de tornar a utilitzar-los, doblegue-los correctament: primer la meitat superior sobre la inferior i, després, el quart més proper a vosaltres sobre el més allunyat. Un cop els hàgiu plegat individualment així, traieu-los del llit i deixeu-los sobre el respatller de la cadira. Si no els heu de tornar a fer servir, traieu-los dels laterals i enrotlleu-los sobre si mateixos, sense espolsar-los, per no fer pols ni disseminar gèrmens. Introduïu-los, amb la resta de la roba bruta en una bossa.
  6. Feu el mateix amb els llençols: enrotlleu-los de manera que la part que ha estat en contacte amb la persona malalta quedi cap endins. Procureu que el vostre uniforme toque, el mínim possible, la llenceria bruta.
    • Si el llençol de sobre no està brut, es pot deixar sobre el pacient, afluixat dels peus per cobrir-lo mentre s’arregla el llit.
    • També es pot utilitzar una manta de bany o una tovallola gran per substituir el llençol de sobre.
  7. Traieu el llençol de sobre brut, que es troba sota la manta de bany que heu posat, i l’introduïu en una bossa.
  8. Col·locar al pacient en decúbit lateral. Si no es pot moure tot sol, l’auxiliar posarà una mà al maluc del pacient i una altra a l’espatlla, i el farà girar cap a ell en bloc, per tal de deixar-ho en decúbit lateral al costat del llit. Vigileu que no se li desconnecten, accidentalment, els sèrums o els drenatges durant el procés.
  9. Enrotlleu el llençol de sota, el xopador i el llençol travesser.
  10. Si la llenceria usada estava molt bruta, convé que canviar-se els guants, per uns altres de nets, abans de manipular la llenceria neta.
  11. Estendre i reposar, en els extrems del llit, un llençol de sota, un xopador i un llençol travesser net, de manera que no toquin la llenceria bruta que estem retirant.
  12. Passar el pacient a posició de decúbit supí i canviar la funda de la coixinera.
  13. Canviar al pacient a la posició de decúbit lateral de l’altre costat, on ja s’ha posat la llenceria neta.
  14. Treure el llençol de sota, el xopador i el llençol travesser bruts, enrotllant-los amb cura per tal de no disseminar microorganismes.
  15. Estendre i ajustar els extrems i laterals de la llenceria neta als extrems del llit.
  16. Col·locar al pacient en posició de decúbit supí. Comprovar que no hi ha arrugues.
  17. Estendre, al damunt del pacient, el llençol de sobre net i, alhora, treure el brut o manta de bany que ha mantingut el pacient tapat, sense que en cap moment el pacient quedi descobert. Fer les cantoneres dels peus en mitra.
  18. Posar el llençol de sobre net, en sentit transversal, doblegat sobre el pit del pacient. Desplaçar el llençol de sota brut fins la cintura del pacient i, així, cap els peus, a la vegada que estirem en aquesta direcció el net, no deixant al pacient descobert.
  19. Vigilar en tot el procés bosses, drenatges, i tubs deixant-los en posició inicial.
  20. Col·locar l’allargador del llum i el timbre a l’abast del pacient.
  21. Treure la llenceria bruta de l’habitació dins de la bossa. Treure’s els guants i rentar-se les mans. Anotar en la història clínica que ja s’ha fet el procediment i també les incidències que hagin pogut sorgir. 

Mètode per fer un llit desocupat amb un sol auxiliar


Materials: guants d’un sol ús, bossa per a la roba bruta, llençol de sota, llençol de sobre, llençol travesser, xopador, funda de coixí, cobrellit.





1.   Rentar-se les mans i posar-se guants, per reduir la transmissió de microorganismes.

2.  Explicar al pacient allò que faràs.

3.  Posar la llenceria neta en una cadira al costat del llit, en l’ordre que s’hagi d’utilitzar, col·locant, a dalt, la primera peça a utilitzar, després, la segona i, així, successivament.

4.    Col·locar el llit en posició horitzontal, i baixar les barres laterals, si fa falta.

5.  Treure el coixí del llit, canviar la funda de la coixinera i deixar-la a sobre del respatller de la cadira fins que s’hagi de tornar a posar al llit.

6. Treure del llit el cobrellit i la manta, si s’han de tornar a utilitzar, cal doblegar-les correctament: primer la meitat superior sobre la inferior i, després, el quart més proper a vosaltres sobre el més allunyat. Un cop s’han plegat individualment així, cal treure-les del llit i deixar-les sobre el respatller de la cadira. Si no les has de tornar a fer servir, treu-les dels laterals i enrotlla-les sobre si mateixes, sense espolsar-les, per no fer pols ni disseminar gèrmens. Introdueix-les, amb la resta de la roba bruta en una bossa.

7.  Feu el mateix amb els llençols: enrotlleu-los de manera que la part que ha estat en contacte amb la persona malalta, quedi cap endins. Procureu que el vostre uniforme contacti, el mínim possible, amb la llenceria bruta.

8.  Comprovar l’estat de la funda del matalàs i canviar-la, si és necessari.

9. Si la llenceria usada estava molt bruta, convé que us canvieu els guants per uns altres de nets abans de manipular la llenceria neta.

10. Estendre el llençol de sota al damunt del matalàs, ben centrat i fins a la meitat del llit.

11. Ajustar les cantoneres del capçal doblegant-les en forma de mitra, després, ficar ben endins els laterals fins els peus del llit.

12. Posar el xopador al centre del llit.

13. Cobrir el xopador amb el llençol travesser, fins a la meitat del llit, ficant els laterals endins.

14. Col·locar el llençol de sobre al damunt del llit, ajustant-ne la vora superior a l’altura adequada. A partir d’aquí, cal anar-lo desplegant des de la capçalera fins als peus. Ficar el llençol als peus i doblegar-ne els cantons en mitra.

15. Passeu a l’altre costat del llit i repetiu les etapes 10, 11, 12, 13 i 14, estirant la roba cap aquesta banda.

16. En aquest moment, podeu doblegar el llençol de sobre fins la meitat del llit en direcció al peus.

17. També podeu estendre la manta de forma que la part superior quedi a 20 cm de la capçalera, no heu d’ajustar els laterals al llit però si fer les cantoneres dels peus en forma de mitra. Aquí heu de deixar un plec a la vora inferior de la manta per facilitar els moviments dels peus del pacient.

18. Repetir l’operació anterior amb el cobrellit sobre la manta i fer una vora amb el llençol de sobre, al damunt de la manta i el cobrellit, tal i com es veu a la figura 2.19 del llibre.

19. Posar una funda nova al coixí i col·locar-lo al capçal del llit.

20. Treure de l’habitació la llenceria bruta dins de la bossa. Treure’s els guants i rentar-se les mans. Anotar a la història clínica que ja s’ha fet el procediment i també les incidències que hagin pogut sorgir.


dimecres, 18 de gener del 2017

Mètode per fer un llit desocupat amb dos auxiliars


Materials: guants d’un sol ús, bossa per a la roba bruta, llençol de sota, llençol de sobre, llençol travesser, xopador, funda de coixí, cobrellit. El procés serà el següent:

1.   Rentar-se les mans i posar-se guants, per reduir la transmissió de microorganismes.

2.    Explicar al pacient allò que fareu.

3.    Posar la llenceria neta en una cadira al costat del llit, en l’ordre que s’hagi d’utilitzar. Col·locar, a dalt de tot, la primera peça a utilitzar, després la segona i, així, successivament.

4.    Col·locar el llit en posició horitzontal, elevat si es pot, i baixar les barres laterals.

5.    Treure el coixí del llit, canviar la funda de la coixinera i deixar-la sobre el respatller de la cadira, fins que s’hagi de tornar a posar al llit.

6.    Treure el cobrellit i la manta del llit. Si s’han de tornar a utilitzar, cal doblegar-les correctament; primer la meitat superior per sobre de la inferior i, després, el quart més proper a vosaltres a sobre del més allunyat. Un cop plegades individualment, es treuen del llit i es deixen sobre el respatller de la cadira. Si no les s’han de tornar a fer servir, es treuen dels laterals i s’enrotllen sobre si mateixes, sense espolsar-les, per no fer pols ni disseminar gèrmens. Finalment, s’introdueixen, amb la resta de la roba bruta, en una bossa.

7.    Es fa el mateix amb els llençols: enrotlleu-los de manera que la part que ha estat en contacte amb la persona malalta quedi cap endins. Procureu que el vostre uniforme contacti, el mínim possible, amb la llenceria bruta.

8.    Comprovar l’estat de la funda del matalàs i canviar-la, si és necessari.

9.    Si la llenceria usada estava molt bruta, convé que us canvieu els guants per uns altres de nets, abans de manipular la llenceria neta.

10.  Estendre el llençol de sota al damunt del matalàs, ben centrat. Ajustar les cantoneres del capçal i dels peus doblegant-les en forma de mitra. Després, ficar ben endins els laterals fins als peus del llit. Posar el xopador al centre del llit. Cobrir el xopador amb el llençol travesser, si n’hi ha, ficant els laterals endins.


11.  Col·locar el llençol de sobre al damunt del llit, ajustant-ne la vora superior a l’altura adequada. A partir d’aquí, cal que l’aneu desplegant des de la capçalera fins als peus. Fiqueu el llençol als peus i doblegue-ne els cantons en mitra.

12.  Podeu estendre la manta de forma que la part superior quedi a 20 cm de la capçalera i fer una vora amb el llençol de sobre al damunt de la manta, tal i com es veu a la figura 2.19 del llibre. No s’han d’ajustar els laterals al llit però sí que cal fer les cantoneres dels peus en forma de mitra. Aquí s’ha de deixar un plec a la vora inferior de la manta per facilitar els moviments dels peus del pacient.

13.  Repetir l’operació anterior amb el cobrellit sobre la manta, cobrint-la.

14.  Posar una funda nova al coixí, col·locant-la al capçal del llit.

15.  Treure de l’habitació la llenceria bruta en la bossa. Treure’s els guants i rentar-se les mans. Anotar en la història clínica que ja s’ha fet el procediment i també les incidències.





dimarts, 17 de gener del 2017

Els procediments d'alta


S’anomena alta el procés mitjançant el qual una persona deixa el servei hospitalari on estava ingressada. L’alta pot ser per curació, per trasllat, voluntària o per defunció. Els Tècnics en Cures Auxiliars d'Infermeria tenen unes  funcions en cadascuna d’aquestes situacions:

Alta per curació o millora
En les últimes hores d’estada del pacient en el servei, com a Tècnics en Cures Auxiliars d'Infermeria, heu de fer el següent:
  • Informar a la persona afectada i als seus familiars de l’hora prevista per a l’alta.
  • Assegurar-vos que entenen les prescripcions farmacològiques.
  • Explicar-los els tràmits administratius que han de realitzar per obtenir l’alta.
  • Preparar el pacient per a la sortida. Ajudeu-lo a vestir-se, si ho necessita, i assegureu-vos que no ha oblidat res.
  • Informar al supervisor de que marxa.
  • Seguiu el procediment de preparació de l’habitació per al proper ingrés.

Alta per trasllat
És la transferència d’una persona malalta a un altre centre sanitari o bé a un altre servei del mateix centre. Les tasques a desenvolupar són:
  • Posar-se en contacte amb el servei que l’ha d’allotjar, per tal de comprovar que tot estigui preparat per acollir-lo.
  • Revisar-ne la identitat.
  • Comprovar que el pacient i els acompanyants saben que es farà el trasllat.
  • Preparar la cadira de rodes o bé la llitera necessària.
  • Assegurar-se que les sondes o els sèrums estan ben fixats.
  • Acompanyar-lo fins el nou servei.
  • Anotar el trasllat en la història clínica.
  • Seguir el procediment de preparació de l’habitació per al proper ingrés.

Alta voluntària
  • Si sou el primer professional a qui manifesta el seu desig de marxar, ho heu de comunicar al personal d’infermeria.
  • Si està enutjada i diu que vol marxar immediatament, assegureu-li que ho podrà fer sense cap impediment, però demaneu-li que s’espere uns minuts per complir les formalitats legals.
  • Aviseu la unitat d’infermeria o l’equip mèdic.

Alta per defunció
  • Heu de seguir el procediment d’atencions post-mortem.
  • Heu de seguir el procediment de preparació de l’habitació per al proper ingrés.

Com distingir si tens la grip o un refredat?

En temporada hivernal circulen diferents virus i és fàcil que els símptomes de la grip i el refredat comú es puguan confondre. Nosaltres, com personal sanitari hem de conèixer les diferències. Açí vos pose algunes claus, tretes d'un article de Jessica Mouzo al diari "El Pais", que ens ajudarà a distingir entre les duesd patologies: 

  • "Del coll en amunt" és un refredat. Els símptomes del refredat se centren del coll en amunt: mocs, esternuts i mal de cap. El quadre clínic de la grip és més generalitzat i afecta tot el cos.



  • Els mocs al catarro i la febre a la grip. El refredat comú es limita, al "nas vermell": mocs, congestió nasal, esternuts i mal de cap. Així, encara que un catarro pot generar esporàdics casos de febrícula (inferior a 38º), la febre alta és un clar símptoma de la grip. També ho són la tos seca, el mal de cap intens i un dolor articular i muscular en tot el cos. En la grip no sol haver-hi mocs ni esternuts.



  • Llarga convalescència en la grip. El refredat sol durar menys de tres dies i, encara que els símptomes deixen el pacient dèbil, no és invalidant. La grip, en canvi, genera un malestar molt més fort que, presumiblement, obliga el malalt a estar prostrat al llit i pot durar fins a una setmana.



  • No hi ha prevenció per al refredat. No hem estat capaços de descobrir res per prevenir el refredat comú. Extremar les mesures d'higiene –rentar-se les mans sovint, mantenir-se hidratat, evitar contacte amb esternuts o altres secrecions alienes, etc.– són les úniques mesures preventives per lluitar contra el refredat.
  • Una vacuna contra la grip. La xarxa sanitària pública dispensa i administra anualment les vacunes de la grip als grups considerats de risc (gent gran, embarassades, persones amb patologies de base, sanitaris, etc.).



diumenge, 15 de gener del 2017

OBLIGACIONS DELS TÈCNICS EN CURES AUXILARS D'INFERMERIA AMB EL PACIENT

El personal sanitari, més en concret els Tècnics en Cures Auxiliars d'Infermeria, ha de tindre en compte els següents aspectes en relació al pacient hospitalitzat:
  • Tindre en compte les emocions del pacient: Aquest és un aspecte molt important. Els pacients se senten malalts en un lloc desconegut. lluny del seu entorn habitual i depenents. S'ha d'establir una relació terapèutica personal sanitari-pacient positiva.
  • Disposar de tot el necessari abans de l'ingrès: Això implica tindre una habitació neta, en ordre i en perfectes condicions per a la seua ocupació. Quan el pacient arribe es recolliran les seues dades per a l'ingrés així com la història clínica.

  • Donar-li informació: Això implica doner-li a conèixer les normes de l'hospital respecte a horaris, visites del metge i familiars, neteja, telefonades, televisió, etc.

  • Elaborar un pla de cures d'infermeria: Colaborant amb la infermera, en funció de les necessitats del pacient, s'establirà un pla d'actuació per tal de satisfer-les.
  • Tenir en compte les emocions del pacient. Aquest és un aspecte molt important. Els pacients se senten malalts en un lloc desconegut, lluny del seu entorn habitual i dependents. S’ha d’establir una relació terapèutica infermera-pacient positiva.
  • Disposar de tot el necessari abans de l’ingrés. Això implica tenir una habitació neta, en ordre i en perfectes condicions per a la seva ocupació. Quan el pacient arribi es recolliran les seves dades per a l’ingrés així com la HC (Història Clínica).
  • Donar-li informació . Això implica donar-li a conèixer les normes de l’hospital respecte a horaris, visites del metge i familiars, neteja, trucades, radio, televisió, etc.
  • Elaborar un pla de cures d’infermeria. En funció de les necessitats del pacient, s’establirà un pla d’actuació (PAI) per tal de satisfer-les.
  • Tenir en compte les emocions del pacient. Aquest és un aspecte molt important. Els pacients se senten malalts en un lloc desconegut, lluny del seu entorn habitual i dependents. S’ha d’establir una relació terapèutica infermera-pacient positiva.
  • Disposar de tot el necessari abans de l’ingrés. Això implica tenir una habitació neta, en ordre i en perfectes condicions per a la seva ocupació. Quan el pacient arribi es recolliran les seves dades per a l’ingrés així com la HC (Història Clínica).
  • Donar-li informació . Això implica donar-li a conèixer les normes de l’hospital respecte a horaris, visites del metge i familiars, neteja, trucades, radio, televisió, etc.
  • Elaborar un pla de cures d’infermeria. En funció de les necessitats del pacient, s’establirà un pla d’actuació (PAI) per tal de satisfer-les.
  • L'habitació hospitalària

    Tots els éssers humans busquen el descans i el repòs quan emmalalteixen. El medi més adeqüat per aconseguir-ho és un llit còmode i amb un ambient adeqüat. D'aquesta manera s'arriba a un menor patiment per aconseguir que el cos es recupere abans i millor. Si un pacient necessita ser hospitalitzat, trobarà habitacions ben condicionades i un equip de tècnics en cures auxiliars d'infermeria que vetllaran per mentenir.les així.
    L'habitació hospitalària és el lloc on el pacient residirà mentre estiga ingressat. Depenent del motiu de l'estada, així com de la gravetat del malalt, les habitacions poden ser diferents per adaptar-se a les cures que necessite.
    Hi ha unes caractrísrique comunes que han de complir totes les habitacions hospitalàries:
    • Higiene
    • Ventilació
    • Temperatura correcta
    • Tranquil·litat i silenci
    • Ordre
    • Il·luminació adequada
    • Espai suficient

    Rentar-se les mans salva vides



    Les infeccions associades amb l'atenció sanitaria (IAAS) afecten cada any a centenars de milions de pacients a tot el món. Les IAAS són conseqüència involuntària, no desitjada d'aquesta atenció i ocasionen una alta morbimortalitat per als pacients i per a les seues famílies, i una enorme càrrega econòmica addicional per al sistema sanitari. És uns dels sucessos adversos més freqüents, tant en l'atenció hospitalària, com en l'atenció primària.
    Segons l'estudi EPINE (Estudi de Prevalència de les Infeccions Nosocomials a Espanya) la prevalença de pacients infectats per una IAAS és d'un 8,18%, el que suposa que cada any afecta a una mica més de 300.000 persones a tota Espanya. S'estima que es produixen unes 6.000 morts a l'any associades a las IAAS, a més d'un augment considerable del cost per pacient.
    Moltes d'aquestes infeccions són transmeses de pacient a pacient mitjançant les mans de professionals sanitaris. 
    Està provat que la higiene de mans és el mètode més simple i més efectiu per reduir les IAAS. Existeixen estudis d'alta qualitat d'evidència en la literatura científica que descriuen que la freqüència de IAAS pot ser reduïda fins a un 50% quan els professionals sanitaris es renten les mans regularment. La realitat és que es renten les mans menys de la meitat que el que caldria. Entre les causes d'aquest pobre compliment estan: el desconeixement d'aquest problema, l'excés de treball, l'escassa disponibilitat de punts de rentat, la no aparença de mans brutes, irritacions produïdes pels productes del rentat, etc.
    Hem de recordar sempre la importància del rentat de mans. Ací vos pose unes instruccions del correcte rentat de mans:

    També m'agradaria recordar la existéncia de les solucions hidroalcohòliques que poden substituir el rentat de mans quan aquestes no estan aparentment brutes:


    Els cinc moments per a la higiene de mans són:
    1. Abans del contacte amb el pacient.
    2. Abans de realitzar una tasca asèptica.
    3. Després del risc d'exposición a fluids orgànics.
    4. Després del contacte amb el pacient.
    5. Després del contacte ambe l'entorn del pacient.

    dissabte, 14 de gener del 2017

    Una bona eixida professional: Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria

    Actualment es fàcil trobar ofertes de treball per a Tècnics en Cures Auxiliars d'Infermeria ja que són molts els àmbits on es poden treballar. Els requisits acadèmics per a poder cursar el Grau Mitjà d'Auxiliar d'Infermeria son: el Graduat en Educació Secundaria (ESO) o la prova d'accés a grau mitjà.
    Però no podem oblidar que la titulació de Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria es una professió que demanda certs valors humans o un grau de vocació. Es demanden perfils en:

    • Paciència i en actitud empàtica.
    • Predisposició a treballar en equip i resistència a l'estrés.
    • Bona comunicació, es un dels aspectes mes importants, ja que cal comunicar-se amb els pacients en diferents situacions.
    Per a poder arribar a ser Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria, cal cursar el grau mitjà de formació professional esmentat. Aquest grau mitjà ens obrirà les portes a oposicions per començar a treballar en centres públics o superar les proves selectives dels centres privats.

    La titulació d'Auxiliar d'Infermeria té un grau d'inserció laboral elevat ja que es tracta d'un perfil molt versàtil. Podem trobar ofertes d'ocupació en els següents llocs:
    • Hospitals públics i privats
    • Clíniques públiques i privades
    • Clíniques psiquiàtriques
    • Clíniques dentals
    • Etcètera.