La Cadena Epidemiològica:

La cadena epidemiològica és el resultat de la interacció entre un agent, la via de transmissió i l'hoste, on el medi ambient té una influència més o menys important, perquè òbviament tant la gent com l'hoste estan inserits en un medi ambient i la via de transmissió es fa també en el medi ambient.

Aquesta cadena s'estudia a fi de conèixer cadascuna de les baules de la cadena de malalties infeccioses, d'identificar quins són aquests elements de la cadena per poder prevenir i controlar les malalties infeccioses.

La importància de la cadena epidemiològica radica que identificant els possibles baules en cada malaltia es pot interrompre la cadena de transmissió i prevenir el desenvolupament i propagació d'aquestes malalties. Aquesta, ha de comptar amb informació epidemiològica en forma oportuna i adequada, per al coneixement permanent i dinàmic de l'estat de salut de la població, així com dels factors que la condicionen.

Es denomina cadena epidemiològica les baules que determinen la propagació d'una malaltia transmissible. Aquestes baules, denominades també factors epidemiològics primaris, són tres: reservori i font d'infecció, mecanisme de transmissió i hospedador susceptible. Aquestes baules fonamentals de la cadena epidemiològica són influïdes per altres factors epidemiològics secundaris com l'edat, el sexe, l'estil de vida, el clima i la política existent.

Primera baula: reservori i font d'infecció

El reservori es l'hàbitat o hoste natural del microorganisme patogen en què es troben les condicions necessàries per a la supervivència. Com a font d'infecció, es considera, l'hàbitat ocasional de l'agent infecciós.

Segona baula: mecanisme de transmissió

Es coneix com a mecanismes de transmissió els mitjans i les vies que usa l'agent etiològic per arribar a l'hoste susceptible des de la font d'infecció. Podem classificar els mecanismes de transmissió en directes i indirectes:

•  Mecanismes de transmissió directa: El pas des de la font d'infecció a l'hoste susceptible es produeix de forma immediata. Dins dels mecanismes de transmissió directa trobem: el contacte físic, les mossegades, les esgarrapades i l'aire.
•  Mecanismes de transmissió indirecta: el pas de l’agent etiològic des de la font d’infecció a l’hoste susceptible requereix un vehicle i existeix una separació espai-temps entre les dues baules de la cadena epidemiològica de la infecció. Entre els vehicles de transmissió indirecta es troben l'aigua, aliments, sòl, objectes inanimats o fòmits i animals

.

Tercera baula: hoste susceptibleÉs l'última baula de la cadena epidemiològica. És el "candidat a emmalaltir" i resulta un factor fonamental en la transmissió d'un agent infecciós. Els factors dels quals depèn la susceptibilitat són: l'edat, la base genètica, el sexe, l'estat general de l'organisme, la immunosupressió, la malnutrició i la carència de vitamina A, els factors d'exposició, el medi ambient i els factors derivats de l'acció de l'home.